De vegades pensem que tot allò que arribem a conèixer mitjançant els sentits és més important, més real, existeix i ningú no es para a qüestionar-ho, però en canvi tot allò que arribem mitjançant la raò ens costa més donar-li credibilitat.
Tanmateix, tot allò que no és tangible, com les idees o els pensaments ens resulta més difícil d'acceptar. Per exemple, abans de tindre la cadira físicament, va existir la idea d'un objecte que serviria per a seure, que tindria una forma determinada: potes, seien, capsal...algú va pensar en ella, encara que no existia, però no ens parem a pensar que la idea va ser anterior a l'objecte, doncs pensem que si no la veiem i toquem, no hi és.
No tenim cap problema doncs, a afirmar que la cadira existeix: la toquem la veiem, ens seiem damunt d'ella...Amb el número quatre passa més o menys el mateix, existeix, és clar, contem amb ell per a matemàtiques, quan ens referim a tres coses juntes més una...Però que va existir abans? Segurament el primer que ens vindrà al cap serà la cadira, l'hem conegut a través dels sentits, la veiem diàriament...però aquest pensament l'únic al que ens conduirà és a la resposta errònea.
Doncs tot allò que és matèria no va sorgir abans del big bang. La cadira, com un invent de la humanitat que és, va ser posterior a la idea de quatres, encara que el fet que els humans crearem un codi per a representar-ho, ens confon.
Júlia Ferre
No hay comentarios:
Publicar un comentario