aquí sí que se encuentras lo que buscas en el blog

viernes, 5 de diciembre de 2008

La Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació es pronuncia respecte de l’assignatura «Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans»


La Junta de Centre de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, reunida en sessió ordinària el dia 17 de novembre de 2008, davant el curs que han pres els esdeveniments relacionats amb el problema de l’assignatura «Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans», i en l’exercici de la seua responsabilitat intel•lectual, desitja fer saber a l’opinió pública el que segueix:
  • 1) És incomprensible i lamentable que un conflicte d’origen polític, en què les opcions ideològiques entorn de l’esmentada assignatura s’haurien de confrontar i dilucidar a través de les vies establertes, s’haja convertit en un conflicte educatiu i social a causa de la resposta donada per l’Administració autonòmica, quan és aquesta la que hauria de vigilar la bona marxa del sistema educatiu.
  • 2) Ben al contrari, està pertorbant-lo fins a uns extrems que, a parer nostre, desborden no solament els límits de la prudència que l’exercici del poder requereix, sinó que sobrepassen els marges de la racionalitat que, des del coneixement i en vista de la comparació de sistemes educatius, es poden al•legar per a justificar la fórmula adoptada d’imposar l’ensenyament d’aquesta assignatura en anglès.
  • 3) Tot i ser benvingudes les polítiques educatives per a l’extensió del plurilingüisme, sempre que es disposen dels mitjans necessaris i no siguen mesures precipitades, producte de la idea del moment, considerem que la fórmula adoptada és una mesura inadequada per a aquest objectiu i interessada per a encobrir el rebuig de la disciplina esmentada.
  • 4) Considerem que una política per a fomentar el plurilingüisme s’ha de basar en supòsits, estratègies i metodologies contrastats i, en tot cas, diferents dels que s’utilitzen en el cas que ens concerneix. L’opció adoptada no té parangó enlloc. La tradició metodològica en l’ensenyament d’idiomes està prou consolidada en el món per no haver d’experimentar formes originals de resultat incert.
  • 5) Finalment, caldria pensar en un fet que l’experiència, la literatura sobre aquesta matèria, les avaluacions de projectes de reformes, en els plans nacional i internacional, refermen: les reformes no es compleixen sense l’adhesió del professorat. I menys encara si es volen implantar contra aquest, contra l’opinió pública i sense la prudència i el sentit comú que es pot esperar de les persones que tenen responsabilitats públiques.

Per tot això que s’ha dit, ens sumem a la petició que es torne a un plantejament racional del problema, que les autoritats s’orienten més aviat per allò de «rectificar és de savis» que no per la prepotència de «persistir en l’error».

En Iniciativa Filosofica.

-> Disfrútese despacio, que no tiene desperdicio. Produce alegría ver cómo la inteligencia alza la voz contra la soberbia.

No hay comentarios: