Descartes: Context Històric, per JÚLIA FERRE

1.- Crisi del vell ordre feudal

La burgesia va adquirir pes polític i reemplaçà la noblesa rural. La noblesa obstaculitzava la transformació de l’economia cap a formes capitalistes açò du a les tensions entre classe feudal dominant entre els quals tenien idees protestants.

La doctrina econòmica imperant era el mercantilisme : política proteccionista els instruments de la qual van ser els aranzels, instal·lació de noves indústries, etc.


2.- Reforma i Contrareforma : Crisi Religiosa

(S.XVI) : Ruptura de la cristiandat a causa de la Reforma.

La Reforma Protestant a Europa es va iniciar amb les famoses 95 tesis de Luter. Fet que provocà el trencament amb la unitat religiosa del catolicisme europeu i així la unitat del pensament religiós i la certesa i la seguretat que proporcionava en tots els àmbits de la vida privada, social i política. L’ Església va reaccionar volent unir la Cristiandat per això va fer el Concili de Trento, però va tenir l’efecte contrari, fet que va desembocar en la Contrareforma provocant així la ruptura del Cristianisme europeu.

(S.XVII) : Europa estava dividida entre cristians i protestants, com a conseqüència d’aquella divisió va aparèixer la Inquisició pels dos bàndols condemnant així el pensament lliure, també hi va haver una persecució de pensadors filòsofs i científics – Descartes va paralitzar la seua obra en assabentar-se del que li havia passat a Galileu -. No obstant això l’època va veure nàixer idees de secularització de la vida, separació de l’Església i Estat i de llibertat de la consciència. Idea que l’Estat no ha d’imposar cap religió sinó assegurar pau social i lliure convivència als ciutadans.


3.- Crisi política

Desapareix la idea medieval de l’Estat : instrument subordinat al poder de l’Església, havia de ser exercit pels governants i acatat pels súbdits.


4.- Crisi generalitzada de la cultura medieval : de la filosofia, ciència, teologia i cosmovisió medieval

Va sorgir una nova ciència, on Descartes va tindre un paper molt important. Europa va transitar de una cultura teocèntrica, Déu és el centre, a una altra d’antropocèntrica, la naturalesa i l’home són objecte del coneixement. La raó és el més important.

“Discurs del Mètode” : relat de la seua trajectòria vital i intel·lectual. Ha decidit observar “el llibre del món” comprovant que hi regna la mateixa diversitat que en l’ordre especulatiu filosòfic. Ha decidit burcar-se un retir per consagrar-se a indagar la veritat.

Ell és conscient que una exposició més completa dels seus sentiments podia enemistar-lo amb l’Església o fer-ho passar per un reformador perillós, cosa per la qual exclourà les opinions que sustenten l’edifici religiós i polític.


Per JÚLIA FERRE