Conferència de Carles Roser.
L'amor al Convit de Plató (açí)
(La del 18.11.2009, que el 18.12.2009 hubo otra que estaría bien que alguien que haya estado allí se animara a comentar.)L’AMOR PLATÒNIC
Moltes són les coses que fan que per a nosaltres un dia siga un bon dia o que per el contrari diguem que ens em alçat amb el peu esquerre. Però pense que una predomina sobre les altres: l’amor, i és que com molt bé diu Plató: "de tots els deus l’amor és el més amic dels homes i el seu millor metge, doncs sols ell es capaç de curar-los del seu major mal que no és altre que la pèrdua de la seua naturalesa originària". Però no solament parle de l’amor que les persones sentim si tenim parella o cap algú que voldríem que ho fora, si no l’amor en general, aquell amor que tots sentim al menys per una persona – familiars,amics, etc.- al llarg de la nostra vida. Però m’agradaria d’estacar un tipus d’amor: L’amor platònic.
Un dia poses la ràdio i estan posant la cançó que tant t’agrada, aquella que et recorda a la persona que està tot el dia al teu cap,aquella que tu tant estimes, encara que aquesta no el faça el mínim cas, i tal vegada ni tan sols el conega... Aquella imatge ideal de la parella perfecta que en tot moment tens present, aquella persona amb la que tu l’únic que desitjaries es viure per a fer-la feliç...estem parlant, per tant, de l’amor platònic. Un amor idealitzat, inaccessible, pur, no carnal i amb una sola acció de l’amant a l’estimat.
Però la definició platònica de l’amor és ben diferent. Plató ens l’explica dins d’un diàleg que rep el nom de “El banquete”.
El diàleg d’ “El banquete” ens conta que Agathó es va reunir amb diverses persones en motiu del celebrament pel premi que li havien atorgat de poesia. En el postre ell proposa que cadascú dels presents faça una referència a l’amor i ho explique. Aleshores Aristòfanes parla de l’origen de l’amor entre dues persones, contant així el mite del andrògim: en un principi els éssers humans eren rodons, ja que estaven formats de dos parts, per tant podríem parlar de éssers complets. Éssers perfectes i més poderosos. Decidiren escalar al “Monte Olimpo” – lloc destinat als deus- amb la idea de arribar a conseguir la glòria divina de la que ells es consideraven mereixedors. En assabentar-se els deus d’aquest pla van voler venjar-se, Zeus va proposar partir-los per la meitat borrant les seues ments per a què mai trobaren la seua meitat. A partir d’aquell moment els éssers humans(com a hui els coneixem) van buscar desesperadament la seua meitat sense èxit, condemnant-los així per sempre a continuar buscant-la. Així va nàixer l’amor de parella.
Plató defensava que la veritat prové de les idees les quals són immutables i universals. Així les idees són perfectes i provenen d’un lloc que ell anomenà Topus Uranus, lloc on residien totes les idees de tot allò que hi ha al món. Però no ens hem d’oblidar que Plató defensava que l’amor vertader és l’amor a la saviesa, és a dir, al coneixement.
Per tant, podem dir que l’amor platònic és, no l’amor ideal d’una persona, si no l’amor a conèixer a una persona i a la saviesa d’aquesta mateixa.
Siga com siga, estimar a algú que ni tan sols coneixes no és una cosa dolenta si això et fa feliç però cal remarcar que dins d’aquets àmbits un hauria de poder diferenciar allò que és real d’allò que és imaginari per a poder manejar la nostra vida.
Por JÚLIA FERRE SÁNCHEZ
1 comentario:
També és l'amor cap a una persona, i aquest amor es pot realitzar i obtenir. Però l'amor consisteix en el desitg de cone coneixer la bellesa i per tant no és només l'amor cap a una persona, sinó que també l'amor adreçat a la seua ànima, a les arts i ciències i ja al final a la idea de bellesa.
Publicar un comentario